Oco baix la vivenda!

Com estan les cases de cares, qui diu casa diu un pis, 40 milions, 60 milions i cap amunt. Com volen que mos independitzessem los joves? Deu ser que, directament, los hi fot tres pitos si ens podem independitzar o no, mentre vagin guanyant prou per posar benzina al Mercedes o al BMW i mantenir lo seu status. Mentrestant al poble els preus dels habitatges es disparen com també es disparen els anys de les hipoteques, perquè claro, los diners han de sortir d'algun puesto. Ojo, no estic en contra d'aquells que fan fortuna en lo seu negoci, la qüestió es: a costa de que? A costa de que els joves s'hagin d'hipotecar a 40 anys pagant una quantitat exagerada per la seva vivenda, a costa de comprar terrenys i construir per especular, a costa, en definitiva, del poble i la seva gent passant per damunt de tota consideració a la particularitat de les edificacions amb més interès estètic que solen ser també les més antigues. Un cop, algú va escriure un article a un diari català on en poques paraules definia l’estètica urbana de Deltebre com una estètica kitsch i encara recordo lo pollastre que es va muntar. Personalment, com a persona dedicada al món de l’estètica, entenia que pogués indignar per lo que es deia del poble, però reconec que tenia tota la raó. I és que la cosa està clara, aquesta estètica urbana tant irregular i dispar no és més que un reflex de la política d'urbanisme que s'ha anat portant durant tants anys. M'agradaria canviar aquesta dinàmica, que Deltebre fóra vist i reconegut per la coherència del paisatge urbà dels seus carrers, les seves places... Però claro, lo boom urbanístic mos ha arribat abans que lo pla urbanístic, sense ni tan sols una mera guia d'estil per a les construccions, en la qual cosa cadascú ha fet lo que bonament ha pogut o li ha vingut de gust, depenent de qui era, causant una pèrdua de la particularitat del paisatge urbà i també del seu valor històric, antropològic i identificatiu. En estos panorames urbanístics, persones com José Moreno, conegut recentment per una promoció d'edificis, no deixa de representar un Robin Hood modern, capaç, per increïble que mos paregue, de posar la vivenda a l'abast de tothom, fer negoci i demostrar-nos avui dia que la batalla no està perduda.

Bona nit i bon profit.